Carla Mañosas Mas

M’ interessa treballar la relació del cos humà amb la natura d’es d’una visió més perceptiva i sensorial, observant i interpretant les formes i textures existents.

 

Aquest projecte sorgeix de l’observació de la natura, els arbres, de les seves escorces com a empremptes que es graven i l’intenció de copsar-les i interioritzar-les. L’ escorça com a contenidora de memòria, del pas del temps i de la transformació constant. Referent clau per teixir la meva memòria, teixir l’escorça contenidora de la meva memòria.

 

Escorça com a reflex de les transformacions donades en el transcurs del temps, element fixa i transformant, element que sofreix els canvis climatològics. Testimoni del transcurs del temps. Construir la meva memòria que es va formant al llarg del temps que es va descrivint, que parla de les meves experiències i vivències.

 

L’escorça és un reflex de les transformacions que s’esdevenen en l’arbre, els elements externs el moldejen. Les teves experiències moldejen i creen la teva memòria.

 

Crear l’escorça íntima, l’escorça de la meva memòria i situar-la en el context d’ on prové, l’origen, el bosc, l’univers. On la tela teixida s’ anirà transformant pels elements externs plasmant les transformacions que es donen en la pròpia memòria. Memòria canviant. Memòria present i memòria inconscient, memòria que s’esdevindrà.

 

Materialitzo la meva memòria, creo una memòria material fora de la ment. Una part externa i visible, l’escorça de la meva memòria.