Carla Mañosas Mas

Primavera de paper posa en qüestió la línia que separa el que és natural del que és artificial.

​

L’obra és una al·legoria al món de les idees de la teoria de Plató. Fent una interpretació de la naturalesa en el seu màxim esplendor, realitzant una còpia  de la primavera, recreant el que per mi és i sembla ser, però que no és.

Peça on es mostra un recorregut que conté diferents graus d’artificialitat.  Flors realitzades a partir de fil de paper, paper de cuina i bosses de plàstic. Materials que cada vegada són més processats per aconseguir el que creiem que s’acosta a la perfecció.

​

Les nostres pràctiques influeixen dins l’ordre natural, en el seu canvi i regeneració, imposant el nostre ritme unidireccional sobre un ritme cíclic, produint desordre dins l’entorn, substituint-lo per un d’artificial que fa referència a aquestes còpies que hem creat.

​

En un inici allò natural tenia un valor més elevat als artefactes produïts per l’home. La naturalesa com a font de la seva pròpia producció al contrari d’allò artificial, intencionat i absent d’ànima. S’ha produït un gir, on tot allò creat per l’home agafa més importància, adaptant el món a nosaltres, modelant allò natural.