Carla Mañosas Mas

L’Observació de les cortines que dibuixa el bosc, lianes que s’entrelliguen i tracen formes en l’espai ha estat un aspecte que m’ha captivat. Aquestes acaben formant trames que s’entrelliguen a mesura que van creixent, recordant la formació d’un teixit, constituït per l’ordit i la trama. Trames que es configuren amb el creixement dins l’espai fenomènic. Línies que es tracen en l’espai reflectint l’extensió progressiva de les formes orgàniques.

 

Construeixo la meva interpretació de l’enfiladissa amb fils de llana, com a teixit orgànic que s’adapta i s’integra a l’introduir-lo en l’original, constituint un teixit mal·leable i adaptable que s’imposa dins el caos natural. Fils que s’adhereixen i s’entrelliguen amb l’enfiladissa original.

 

Elaboro la recreació d’una enfi ladissa íntima que plasma el meu espai inconscient, que és reactivat per l’acte de caminar a través del nou espai natural en el qual la percepció temporal varia i s’obre a noves connotacions. Les ramifi cacions venen a ser les percepcions,sensacions i experiències íntimes viscudes dins l’entorn del Puig Madrona que es van constituint i materialitzant.

 

La natura acaba esborrant aquesta noció temporal d’urgència, lentament aquesta anirà transformant l’enfiladissa elaborada sense mostrar cap signe d’immediatesa i de canvi instantani en el que s’enfila la nostra societat. El joc de fils que s’entrelliguen, es retorcen, es cargolen, projecten aquesta percepció diferent de temps que s’origina en l’inconscient i que es fon amb el ritme natural i s’allunyà del temps lineal.