Carla Mañosas Mas

Etapa on realitzo petites intervencions orgàniques, amb fibres naturals vegetals i animals, per tal d’entendre l’espai i el temps que percebo en aquest nou context natural. A l’ introduir un material orgànic com el tèxtil començo a projectar obres orgàniques que no depenen de mi, sinó que agafen autonomia dins aquest espai i inicien una etapa que engloba un altre temps, el seu creador és un altre, que va absorbint la nova matèria que li és desconeguda, dotada d’unes propietats mal·leables que no impedeixen o perjudiquen el creixement vegetal.

 

A les intervencions realitzades en racons amagats que aparentment sembla que estiguin exempts de l’acció humana hi imposo un nou ordre humà dins el caos natural, on la matèria vegetal esdevé creadora. L’obra exposada en un context natural s’inscriu en un temps que sobrepassa al temps humà. Obra que passa a formar part del ritme vital de la natura, un ritme que nosaltres no experimentem i que només podem intuir.

 

La finalitat d’encontre amb espais exempts de l’acció humana, pot connotar aquesta obertura i introducció a qualsevol territori, però les intervencions que concebo donen a entendre que l’objectiu és un altre, retrobar aquells espais purs i inicials per conformar un nou tipus de relació amb l’entorn, on la natura s’imposa i modela per davant de l’acte humà. Acció que recorda algunes pràctiques que realitzaven els artistes del Land Art, retornan aquells

entorns exempts de qualsevol acció física per tal d’establir una nova relació espaial-temporal que escapa de l’escala humana i de la percepció lineal i vectorial cap a una altre que es plega i s’endinsa en la cosmologia.

 

L’obra que es presenta no és immutable sinó que passa a formar part d’un devenir que he anat i seguiré registrant. M’interessa com la natura i els elements externs com els fenòmens meteorològics, transformen la matèria orgànica, i acaba afl orant una nova matèria.

 

Les accions que estableixo acaben reflectint una inversió del que està succeint. La natura acaba imposant-se sobre la meva acció. Es manifesta i reclama l’espai que li pertoca al seu ritme, dins del seu temps sense temps.