Carla Mañosas Mas

Experimento amb el teixit de llana enfeltrada manualment, observo el seu comportament quan l’introdueixo en l’entorn natural, exposant-lo a l’ intempèrie i als canvis meteorològics. Aquest procés ha consisteix en situar teixits repartits per diferents llocs del Puig Madrona, fent un seguiment de la seva evolució.

 

Les petites teles pateixen diferents canvis enfront al seu aspecte inicial. Depenent del lloc on han estat exposades aquestes han sofert diferents transformacions. Teixits que introdueixo i reaccionen davant d’aquesta exposició externa.

 

Aquesta sèrie de teixits enfeltrats, d’una capa molt fi na, es transformen i descomponen a

l’ introduint-los dins l’entorn natural. Segons on se situïn, sofreixen més o menys canvis, però tots ells poc a poc es van desenfeltrant constituint altre cop fibra, tornant als orígens, adoptant vida pròpia, iniciant tot un procés d’interacció amb l’entorn. Retornant a constituir pèls de fibra deslligats que es fusionen, tornant al seu aspecte més primitiu. La natura modela el teixit i no es deixa modelar. Podem aprendre de l’entorn i no recrear per tot espais fàcils o acomodats. Deixar-nos modelar i no ser modeladors constants.

 

Algunes teles han anat adoptant una altra textura desprenent-se d’elles mateixes i tornant a l’aspecte inicial més primitiu, desenfeltrant-se i retornant a constituir fibra, com si l’ovella hagués passat pel camí i se l’hi hagués enganxat un tros de llana pels arbres. Tornant als inicis de la seva constitució.

 

El teixit s’adapta i s’integra dins l’entorn, retornant a la font material d’on prové realitzant tot un procés de modificació i descomposició. La natura els absorbeix i els fa seus, els transforma.