Carla Mañosas Mas

La natura presenta una sèrie de cúmuls de branques que pengen i que s’acumulen les unes amb les altres, creant unes estructures que es delimiten i formen escultures matèriques naturals.

 

La realització de la xarxa al voltant de l’arbre sorgeix amb l’ intenció de crear una estructura que aculli tot allò que la matèria viva desprèn. La xarxa recull les parts que es desprenen de l’arbre. Amb el temps anirà omplint-se i generant un nou cúmul de matèria. Actua com a contenidor que embolcalla i es converteix en una estructura orgànica que va creixent i adoptant forma. Els nusos conformen una membrana que actua com a captadora de

matèria, aquesta s’anirà entrellaçant i cobrint, sense successió lineal en un devenir etern, una coexistència.

 

L’ estructura que imposo actua de base d’un nou cúmul que s’originarà, evolucionarà lentament dins l’entorn natural i formarà una nova estructura atzarosa. Des del moment en que la realitzo jugo amb la construcció d’una aglomeració que es crearà a partir del meu acte, deixant una petjada. La xarxa actuarà com a base per a que s’origini una estructura similar a les estructures que es donen per si soles en la natura.

 

Aquesta xarxa ve a ser un reflex d’aquesta pressió que delimita i que envolta el Parc de Collserola. Constrenyent-lo i rodejant-lo. A mesura que vaig caminant pel Puig Madrona en algun moment em toparé amb l’acció física humana, cases, camins oberts, torres d’alta tensió... Visionant com la petjada urbana va modelant la silueta del parc i la seva progressiva constitució.

 

El contenidor recorda la teranyina d’una aranya que la construeix per capturar i devorar les seves preses, com l’entorn urbà acaba capturant i devorant l’entorn natural.